Berta o la señorita Rotenmeyer

Pare em fa por veure al "tiet "Victor l'Elisabeta i l'Alessandro per que no se si sabre que dir-ls'hi
Pare quan tornem a casa la gent ens seguira estimant? se n'enrecordaran de mi? podrem anar a la mateixa escola? Quan la teva filla et fa de mirall amb la sinceritat de la seva mirada, se t'encongeix el cor i agafes aire i segueixes caminant al seu costat. Les seves pors en el fons són les nostres  expressades molt més simplement.









La Berta és un sol de nena, que t'escolta, processa el que li dius, reflexiona i després actua en conseqüència i això li porta alguns problemes, és una mica "señorita Rotenmeyer", segurament per culpa nostre, podeu treure el segurament.


És molt treballadora, més d'un dia amb la Júlia diem quin sol de filla que tenim, altres moments la mataríem i li fem 4 crits, no som pares perfectes segurament massa imperfectes però som els que li han tocat. La Berta sempre ha volgut agradar als grans.

Pare a l'altre escola era una bona alumne però és que no entenc a les mestres, parlen en anglès, s'esforça i intenta fer totes les tasques, malgrat que a vegades ho deixa tot per última hora, li encanta passar l'estona disfressant-se, jugar, saltar a corda o ser el centre d'atenció de la gent de la casa, com que reflexiona molt més que molts nenes hondurenys la gent gran es queda sorpresa i això li encanta.

El seguit de frases, observacions i reflexions que ha anat fent la Berta durant l'estada a Hondures ha sigut brutal, veure el món amb el seus ulls  i no tenir cap por a verbalitzar el que no s'enten ha sigut  enriquidor, 







Et visualitza el colonialisme cultural
Pare per què tenen escrit això al menjador? 
Grácias señor por el pan nuestro de cada dia, si no mengen mai pa, haurien de dir "Gracias señor por las tortillas de cada dia", no?

El masclisme social.
Per què les mares no poden treballar a l'hort de l'escola, per què no podem les nenes jugar a futbol.....

l'estratificació social, si algú s'ha cregut que les classe socials han desaparegut o ja no existeixen la meva filla de 8 anys ja la sap identificar
 Pare qui ens ajudarà a nosaltres per poder acomplir els nostres somnis, per que als pobres els ajudem nosaltres, els rics ho tenen tot i als del mig qui ens ajudarà a aconseguir-ho, als del mig no ens  ajuda ningú?






Et dissecciona la realitat econòmica del país
Pare si no tenen diners per que els nenes sempre estan comprant xurros?, es que no estalvien res.

Les mares hondurenyes no es cansen mai de tenir tants fills?

La realitat educativa
Com es que a l'escola sempre copiem i no ens expliquen res. No poden venir professors a ensenyar-ls'hi a treballar com a l'escola Collserola?, segur que a vosaltres us van ensenyar oi?
Les nenes de la Jhon F Kenedy, l'escola pública eren molt més agradables ...........

Sobre les noies de la casa o sobre la seva germana que la fa patir moltíssim
Alba és que ets una haragana, li crida pel matí, és que no la castigueu és una consentida.


Sobre la nostra opció de venir a Hondures, Pares no m'agrada jo voldria tornar però el millor de tot d'estar aquí es que quan ens n'anem a l'escola esteu els dos i quan tornem els dos esteu a casa.

Sobre nosoltres: Pare, mare, que afortunats que som! oi que quan tornem a casa no us queixareu a l'hora de rentar la roba o els plats? allà tenim rentadora i rentaplats...


El seu patiment ha sigut molt gran durant tota la nostra estada. Afortunadament des del retorn de Nadal cada cop està més contenta. Una gran filla que no es mereix el,malnom de senyorita rotenmeyer que a vegades en broma li podem esmentar.

No ser quan temps ens queda de poder disfrutar de la seva innocència, ja te alguns estirabots preadolescents per que encara segueixi sent per elles un super pare i on els hi faci felices que m'estiri amb elles al llit per llegir el conte i cantar alguna canço. Són les úniques persones al món que deuen pensar que canto molt bé. Que després d'un dia esgotador em pugui estirar amb elles per agafar energies emcionals i que elles es pensin que sóc jo  el qui els hi estic fent el favor.

Ets molt gran Berta, la teva sensibilitat et farà patir però que no se t'endureixi el cor i el cap, aquesta sensibilitat i capacitat d'anàlisis també et permetrà veure molts més colors.

ENDAVANT I MOLTS ÁNIMS SEMPRE ENS TINDRÀS AL TEU COSTAT

Comentaris

  1. Que bonic l'escrit! Diga-li a la Berta que a aquí contem els mesos perquè torneu i fer-vos una abraçada enorme i jugar amb vosaltres de nou!

    ResponElimina
  2. No solament no us hem oblidat, comptem amb vosaltres per al nostre futur.

    Quan mirem els fills veiem coses nostres. Podeu sentir-vos orgullosos...

    ResponElimina
  3. Quanta reflexió, sensibilitat i amor transpira aquest escrit....
    Aquí us esperem per continuar estimant-vos i compartir amb vosaltres.
    Molts petons família!

    ResponElimina
  4. Berta, quan siguis gran què recordaràs de tot això? Els mals moments formen part de la vida, viure certes situacions que no ens agraden també... I aquest és un aprenentatge que fa patir qualsevol, sigui a Hondures o al teu propi país... Però com a persones és un aprenentatge imprescindible i extremament enriquidor, que ens dóna moltes eines per afrontar els problemes que després vinguin... Un aprenentatge que ha de ser tan difícil de portar per als pares i mares, tant, que crec que avui en dia molts prefereixen evitar-lo... Per més dur que sigui tot plegat, vosaltres (Júlia i Àlex) esteu al seu costat i em sembla que al final tots quatre en traureu només coses bones d'aquest llarg viatge. Us esperem amb moltes ganes a la vostra tornada!! I pensem molt en vosaltres!!! Molts petons als 4!!

    ResponElimina
  5. Berta....ets molt gran!
    I quan torneu a casa....us estimarem encara més!

    ResponElimina
  6. M’encanta el teu escrit Alex! I la Berta ❤️❤️❤️❤️ Quines reflexions més profundes...
    Berta, Alba, no patiu, aquí us estem esperant tots i tenim ganes que ens expliqueu la vostra aventura! Una abraçada. Cris (i Maria,Max i Uri ;-)

    ResponElimina
  7. molt macu el text alex i una forta abraçada per la berta i tota la familia

    ResponElimina
  8. Que maques i felices estan!!! Gaudiu molt i molta música!!!

    Cristina

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada