Som una família catalana que ja fa uns anys ens vàrem proposar fer un projecte familiar de voluntariat.
Però per passar del desig al fet hem recorregut un llarg camí, no és el mateix marxar sol, que marxar amb tota la família, quina és la millor edat per les nenes, per salut, per progrés educatiu, com ho viuran elles i com ho viurem nosaltres? on podem anar? Com acolliran una família i un munt de preguntes les respostes de les quals ens són desconegudes per pocs referents però tot i això vàrem decidir que marxariem quan les nenes ja tinguessin 6 anys i gràcies al curs de voluntariat de llarga durada de VOLPA vàrem anar resolent alguns d'aquests reptes i sentir-nos acompanyats durant tot el procés.
Més de tres anys després de les primeres converses sobre la intuició que teniem, quan encara estavem absorvits pels bolquers les papilles i les nits sense dormir, veiem tot el camí recorregut, fins arribar a aquest punt i somriem
Ja hem demanat excedència a les feines, ja hem escollit un projecte o més ben dit un projecte ens ha escollit a nosaltres, però ara el que tenim és un munt de temors, la intuició va cristalitzant i això vol dir que això és real amb totes les coses bones i dolentes que ens poden passar.
Molts records julia i familia. molta força i empenta per superar tots els entrebancs. la vaga de transports a Tegucipalpa es una oportunitat per veura la ciutat . Una vegada a Copan anireu amb mes dificultat tan lluny .
ResponEliminaLa meva filla Aina arrivara aquest cap de setmana a Guatemala..Vosaltres teniu molta feina per instalar-vos .
Fins aviat
Jordi