LA TRIBU, POPULORUM SANFERMIN

Potser esteu esperant fotos i una crònica dels nostres primers dies però he escrit un rotllo ho sento.

La tribu.

Avui en dia a Catalunya la gran majoria de famílies són famílies nuclears, molt lluny d’aquelles famílies més extenses que existiren en el passat . Els horaris laborals són amplis i els dos referents familiars acostumen si hi ha sort a treballar, deixant poc temps a les relacions de veïnatge i abocant als infants a realitzar forces activitats extraescolars. La conseqüència de tot això és que l’acció educativa es redueix al petit espai familiar, l’escolar i el paraescolar, els dos darrers professionalitzats.

Malgrat que aquesta és la realitat actual molta gent hem tingut el somni d’ampliar el cercle educatiu, educar els nostres fills en la TRIBU, i hem intentat reprendre relacions amb els veïns, buscar espais de compartir amb altres famílies, fer més presents als familiars malgrat tots els esforços la tribu, almenys a nosaltres, ens quedava molt lluny.

Però ahir, mentre preparàvem i celebràvem l’aniversari de la Kelin la coordinadora de la Casa Populorum d’ACOES aquí a Tegucigalpa, vaig començar a viure la Tribu, les noies populorum van agafar les nostres filles i les van assignar a la comissió de decoració van estar molestant mentre les noies treballaven un cop van acabar van posar-se a jugar amb un parell de voluntaris andalusos el Pablo i la Maria, entrant a les seves habitacions amb una llibertat increïble, després van pujar amb nosaltres a l’espai de dalt a fer-li un cartell de felicitació ben bonic i van tornar a desaparèixer per anar a emprenyar a algú altre i vas veient com estan explorant les relacions amb tota la gent que passa per la casa, els voluntaris, els CCJ les noies i nois Populorum o el mag Saky d’una forma molt més lliure que la Júlia i jo.

La següent situació va ser banal, abans de la festa vaig baixar i em vaig trobar l’Alba jugant amb una de les noies i bebent pepsicola, la vaig renyar i el primer que va fer és dir-me que no era CocaCola que era Pepsicola i com no, que la Berta també n’havia begut, vaig anar a buscar la Berta i em va dir que els hi havien preguntat si excitava i les noies havien respost que No i que per això van veure’n. ( Penso que elles sabien que no en podien veure però) i vaig veure que els moments educatius no formals s’anirien incrementant amb gent que no coneixiem gens, de sustractes culturals i educatius molt diferents i que m’estava posant en aquell «embolao» tot solet i de moment ben content.

Malgrat que hi ha una part no del tot certa en aquesta situació, els voluntaris arriben de bon rotllo per les seves vacances, una tasca de les noies POPULORUM és acollir a la gent, durant l’estiu passa moltíssima gent per la casa, l'ambient que es genera és el d’una petita gran tribu i m’ha fet pensar que quan arribem al Populorum les nostres filles tindran una tribu educativa molt més gran que la nostra família, els seus referents seran molts més, noies i nois Hodurenyas de diferents parts del país, voluntaris i possiblement no pensaran ni viuran ni com nosaltres ni com els nostres amics.