Ja portem un mes

Fem un món millor pot ser el lema de qualsevol campanya publicitaria de qualsevol ONG catalana, així que la família Bota ha decidit destinar un any de la seva vida a intentar fer un món millor a Honduras i de moment l´únic que ha arreglat i temporalment és un moble que estava menjat pels jejenes o tèrmits, no els han pogut eliminar, així que en mig any el moble tornarà a col·lapsar, la panxa de l’Àlex que ha aconseguit reduir-se en 6 quilos en 4 setmanes, un nou hort petit que s’abandonarà quan ells marxin, una llum a la pileta per poder rentar la roba de nit, això de no tenir rentadora i ser 4 és brutal, la família Bota vol una RENTADORA, snif, snif i i segurament alguna altra cosa inservible i inútil hauran aconseguit en aquestes 4 setmanes amb un cost no gens despreciable de: durícies a les mans, hores de treball, panxes de les filles descomposades total o parcialment, alguna que altra discussió i algunes llàgrimes de les filles abans d’anar a l’escola.

 Però deixem enrere les lamentacions i assumim la crua realitat quan tot just portem un mes, la nostra marxa de Barcelona ens sembla que va ser fa una eternitat i em venen al cap les sàvies paraules de la Júlia dient que ella amb un més ja tenia prou temps per reconèixer que érem molt afortunats, reflexió que va fer quan va haver d'enfocar amb la llanterna del seu mòbil, al dentista en el procés d’extracció de 4 dents, a tres nenes de la casa, en un espai d’esterilitat dubtosa, de veure nens amb desnutrició i condicions de vida molt dures, de veure com l’estat deixa d’entregar el menjar dels menjadors escolar per què s’ha acabat el pressupost i llavors alguns nens deixen de fer l’àpat fort del dia, quan veus comunitats a prop de Copan centre turístic, on els nens de Kinder pateixen desnutrició però com que encara no van a l’escola no se’ls alimenta. Però no patiu no defallirem, encara...

Només hem de proposar al nou curs de VOLPA d'afegir sessions pràctiques de marqueteria, manobre, treball del camp, hort, lliçons de com s’utilitza el matxet per tallar la canya, pelar els cocos, com fer funcionar el trapiche per fer suc, com conduir per camins impracticables,curs d’electricista, cuina variada amb arroz y frijoles o aprendre a fer menjar amb la sopa de verdures deshidratada de cooperació que ens arriba. (Malgrat el comentari, moltes gràcies a tots els donants, sense ells la vida seria molt més dura), però no patiu poquet a poquet anem aprenent.

Però afortunadament ens seguim indignant quan acompanyem a alumnes que han de fer trajectes de 9 hores per anar a inscriures presencialment a l’examen per accedir a la universitat, trajecte que te un cost aprox de 10€ com a mínim i el sou d’un dia de treball són 3 € en les comunitats on viuen, quina forma més fàcil de fer selecció social. Ens seguim indignant quan visitem les comunitats i entreguem material escolar i veiem que els professors no han arribat per que la comunitat queda molt allunyada i els hi paguen molt poquet, quan veiem que els nens no tenen material i els molts mestres respondsables que arriben cada dia a les seves comunitats no tenen res mes que les 4 parets i un munt de llibres vells que els alumnes copiaran fins a la sacietat. Quan veiem algunes escoles caure a trossos i les mestres prefereixen fer classe sota un arbre, o quan estan a les fosques per què a  fora està diluviant i no hi ha cap llum per què l'electricitat no arriba ala comunitat, ens anem fent conscients del que significa que un estat hagi ignorat les seves funcions com a garant de l’educació, la sanitat i la justícia i que nosaltres només recosim alguns descosits d’una situació podrida i que no tenim capacitat econòmica per moure res.

Potser ens decidirem a llençar campanyes de micromecenatge.

Pagar els pots de pintura per què els pares i mares puguin pintar l’escola

Comprar material educatiu per les escoles.

Ajudar a la reconstrucció d’algun centre eductiu

Ajudar a posar nova terra a l’hort de la casa on vivim

Paquet de jocs educatius i esportius per escola

Creació d’un centre de recursos educatius per la zona, etc, etc.

Atenció no val a dir que és interessant i no acoquinar ni un euro

 Avui mateix una noia de la casa ens ha demanat ajuda per anar a buscar la seva mare que estava malalta a la seva comunitat on les ambulàncies no hi arriben, com que ja era fosc li hem dit que truquessin a una moto taxi que ja ho pagaríem nosaltres però que no podíem sortir de nit a una comunitat delicada, demà ja veurem que ha passat o l’altre dia necessitàvem diners per pagar els medicament de les noies post extracció. Però tenim clar que si no hi fóssim les coses igualment tirarien endavant i que no fem res més que afegir uns quants crits familiars a la casa, veiem contrades paisatgísticament molt boniques i posem una mica de color o exotisme allà on anem i endavant que només ens queden 11 mesos.

Una bonica imatge de l'escola que Solidaridad globalizada i ACOES van construir a la comunitat del Tesorito