La Berta ha decidit compartir el seu diari personal. Un punt de vista molt interessant

Hola Sóc la Berta,

Estic a Copan i aquesta serà la meva reflexió dels darrers dies:

Tegucigalpa 19 de Juliol

Avui és la festa de l'indio Lempira!!!!!!!!!  els nens i les nenes es disfressen d'indis. Hem anat a visitar les escoles però com que hi havia vaga de transport només n'he pogut visitar una, llavors a la nit hem anat a un concurs de qui era el més ben vestit d'indio o india lempira.


Avui hem anat a una finca en un camió ple de gent, hem tret pedres i hem tallat herbes, hi ha una cosa que em sorpren que la gent és molt maca. Hi havia un gat molt bonic i aquí no cuiden molt bé els gossos.

Ahir vaig arribar a Copán

Aquest dies he visitat Copan, la casa te un jardí molt gran amb molts arbres com els mangos, aguacates, cocos i blat de moro, ha h molts animals pollets, gallines, un gos i una gata amb els seus dos fillets, una es diu garres i l'altre rei. És molt xula la casa, hi ha un hort que tenia tomàquets (això diuen) rabes i altres coses. El poble és molt bonic i molt tranquil.

Demà comença l'escola

He anat a comprar unes coses per l'escola, fa uns dies se'm va caure una dent i el ratoncito perez em va portar 20 lempires. El Jardí de la casa és molt gran i bonic hi ha un animal que es menja les gallines que és com una rata (zariguenya).

Avui hem anat a dinar a un restaurant que es diu la buena baleada, hem menjat un gelat i hem tornat amb la mototaxi,. La mototaxi és com un cotxe petit i molt xula.

Ja fà uns dies que estic a l'escola, em va una m2ica malament perque la escola fan coses diferents i molt difícils, però he fet molts amics i cada divendres anem al camp. Amb el pare estem estudiant els mayes son uns indígenes que van ser molt importants per aquí a Copan i feien escultures molt boníques. Hi havia un joc on jugaven dos persones i qui gaunyava moria i qui perdia també i un s'entregava a un Deu i l'altre a un  altre, per què creien que els Deus necesitaven sang dels homes per menjar.

Aquí els nens i les nenes no estalvien gens no tenen diners però sempre es compren xurros
A les bosses de patates aquí en diuen "churros"
A la casa tots els dilluns venen nens i nenes a dur-nos bosses de xurros que la gent ha tirat a terra ells les recullen i nosaltres a canvi els hi donem galetes.
Amb les bosses de xurros les nenes de la casa fan estoigs, fundes per les ulleres i bosses molt boniques.

Hem anat al parc de les aus, on hi ha moltes aus que els nens de les comunitats han maltractat i quan es recuperen intenten retornar-les a la llibertat.

Aquesta setmana han vingut els nens de Maestro en casa que són nens de comunitats