Estas semanas hemos estado con otro grupo de chicos y chicas de 9º grado de comunidades vecinas a Copan. Al final de la convivencia, Berta quiso escribir un mail a sus compañeros de clase de Sant Cugat:
"hola Mixa i companys
com esteu?
m'ha fet molta ilusio rebra el vostre mail.
Aqui teniu les respostes a les preguntes:
A la escola encara no he fet molts amics o amigues.
M'ho estic passant molt be.
tenim dos horts a la casa.Al gran hem agafat guayabes,que es un fruita, llimones, avocats, nanses, maracuyas, cocos i pinyes.
Al hort petit hem sembrat carbasons ,carbasses y pastanagas...
Les coses que m'agraden mes de la meva escola son que te un bar i que te molt verd.
Gracies per la foto, m'agrada molt.
Hi ha una cosa que me adonat, que tenim molta sort de tenir educacio i casa perque hi ha nens i nenes que tenen 21 anys i no han estudiat i axo es veritat. Quan ho veus a la realitat et sents molt trist per aixó hem de ajudar i tambe als paissos que ho necessiten i no sempre als mateixos.
Es com posarsa an la pell de l'altre i posarsa a la pell del que ningu l'ajuda.
m'alegro molt de que esteu be .
Han posat coses noves al pati?
MOLTS PETONS¡¡¡"
Berta, this is a beautiful reflection! You and Alba and your family are all so courageous! Also, don't worry, we are taking good care of your house and Anders is loving it here :)
ResponElimina