El nostre dia a dia

A les 5 del matí les noies que els hi toca cuina es lleven per preparar l’esmorzar, nosaltres ens despertem a les 5:30 del matí, a les 5:45 hi ha matines, a les 6:15 hi ha l’esmorzar i a nosaltres ens toca portar a les nenes fins a la carretera pavimentada per que agafin el busito cap a l’escola, a les 6:45 tenim l’agenda del dia, a les 7:00 les noies de la casa comencen el treball del camp, el servei o les capacitacions fins a les 9:30 on es fa la Merienda a les 10:00 les nenes fan ASEO general i es preparen per que a les 11:30 dinen abans de marxar a l’escola on entren a les 12:00 nosaltres dinem a les 12:30, sempre hi ha un grup de dues o tres noies preparant tots els àpats. A les 18:00 les noies tornen de l’escola i segueix tot programat en fraccions de mitja hora fins a les 10 de la nit on teòricament toca diana.

Si a la casa hi ha els alumnes de maestro en casa, l’horari canvia una mica, a les 7 comencen matemàtiques fins a les 9 que se’n van al camp fins les 10:30 quan fan la merienda, a les 11 comencen el projecte de social o naturals i a les 12:30 van a dinar. A les 13 comencen amb Español i ales 15:30 comencen alguna activitat artística, jocs, etc, a les 17:30 berenen i tenen una horeta de joc al camp, a les 18:30 estudi fins a les 19:30 sopar, a les 20:15 oració i després estudi

Amb aquesta estructura un pensaria que tots els dies seran iguals i res més lluny de la realitat, els esdeveniments ens porten i l'únic que podem fer es anar surfejant amb ells, alguns exemples de les darreres onades que ens han sacsejat en els darrers dies

Fa uns dies va venir una família que estava fugint del país, ell havia sigut candidat a les eleccions al parlament i havia sigut un dels líders d’una comunitat durant les protestes pel frau brutal que es va produir, i a ella havia estat implicada en l'organització de les protestes li havien matat el marit durant les protestes de desembre.

Tanmateix la gent seguirà dient que Honduras és una democràcia amb morts als carrers i polítics perseguits, això em sona,.

Lamentablement DEMOCRACIA, drets humans son paraules buides de significat si conflictuen amb el poder.

Com que l’home i la dona havien denunciat al govern , el govern els impedia sortir del país encara que no tinguessin causes judicials pendents, nosaltres els vàrem acompanyar durant uns dies fins que varen decidir sortir del país il·legalment, durant la seva estada, la família com tothom col·laboraven amb les tasques i com que ell era enginyer agrònom ens van ensenyar a podar els arbres i alguns secrets del camp i ella ens va preparar uns fantàstics xiles.

A hores d’ara aquesta família ja estan a Guatemala a punt de creuar cap a Mèxic, els hi desitgem tota la sort del món.

Abans d’ahir tornat cap a Copan ens vàrem trobar un bomber que ens va comentar que la noia que portava la llar d’avis abandonats l’havien hospitalitzat i vàrem decidir anar a veure com estaven els avis, un feia tres dies que havia caigut tenia tot el cos nafrat i una falta d’higiene increïble, amb l’ajuda dels voluntaris d’ACOES, els bombers i gent de la comunitat estem intentant acompanyar a aquests avis, però un dia no hi ha aigua un altre bolquers o te el matalàs completament brut. La roba bruta de sang, femtes o el que pugui ser i s’ha de netejar, com que no hi ha aigua ho fem directament amb lleixiu i després estendre-la al sol.

La Júlia ha organitzat a les noies de la casa per anar a visitar els avis cada dia i moltes tornen una mica tocades per la situació.

Quan encara no hem aconseguit que un dels avis es recuperi completament apareix un altre problema amb el cotxe, l’aigua o el pou o s’incendia un ordinador com per art d’encantament però la casa ha de seguir i els nois han de continuar el seu aprenentatge així que tenim una mica la sensació d’estar tapant els forats d’un colador per evitar que l’aigua s’escapi.

Aquí el nostre horari està teòricament quadrat però vivim oberts a la incertesa del moment que ens trastocarà tots els plans, fer plans a més de dos o tres dies es una bogeria. S’avisa a els nois de les comunitats per que vinguin 15 dies a la casa amb tres dies d’anticipació i alguns se’ls arriba a avisar al mateix dia, i el més fort es que venen, reunions amb dos dies d’anticipació, es pot anar a una comunitat sense haver contactat amb el referent, t’asseguren que si l’han avisat, però aquell dia no hi ha escola tanmateix es parla amb alguns dels nens i tot s’acaba solucionant o trobant a qui busques. Et poses a cuinar per 15 com el darrer diumenge i amb 1 hora el numero s’ha duplicat varem dinar 30 i ningú es va estressar. Ens n’adonem que la nostra planificació a Barcelona ens dona una falsa sensació de control i domini sobre la realitat, que aquí desapareix, si això és molt esgotador per nosaltres, addictes a la planificació absteniu-vos de venir a Hondures.

PD: Avui fa un any que els Jordis son a la presó, en un altre suposat estat democràtic, algú dirà que això és demagògia o populisme, però passar-se 1 any a la presó amb acusacions falses i que res tremoli és significatiu d’un estat poc democràtic, Jordis, els joves d’Altasua, Valtonyc, Hasel, i els polítics exiliats o empresonats