Porvenir II

 Ja tornem a tenir cotxe, no sabem fins quan però de moment funciona, i hem pogut pujar a visitar algunes de les comunitats amb les que col·laborem, Com que son comunitats allunyades o de difícil accés si no tenim cotxe és impossible arribar-hi i poder tornar en un dia.

Començarem aquesta sèrie de post sobre les escoles amb el Porvenir II una bonica escola d’uns 80 alumnes, dos mestres, la Joana i el Herder, a més a més la Joana és la responsable del programa maestro en casa a la comunitat, els alumnes que venen a la casa, en aquesta comunitat hi ha 10 nois, el Darwin, el Herman, el Marvin, el Gervin, l’Abder, la Yesmin, la Evelyn, el Samuel, La Brenda y una noia que encara no ha vingut a la casa, que estan estudiant el que seria el 7 e, 8, e i 9 e.

A la gran majoria de comunitats molts nois no van a l'escola per ajudar a les feines de la casa i dels que van molts deixen d'estudiar després d’haver acabat la primària,  les famílies necessiten mans per a treballar i si algú de la família ha d’estudiar generalment s’escull el noi, per què la noia s’ha de casar i tenir fills, i per ser mare no necessiten gaires estudis. 

Malgrat tot d'alumnes no en falten i la nostra magnífica profe Joana està molt implicada i participa en els nostre grup de professors, avui ens ha explicat com funciona el seu sistema de mentoratge que te organitzat a l'aula amb els alumnes més grans que acompanyen als més petits, també ens ha ensenyat una mica el projecte de la pulperia que haviem estat treballant amb el grup d'aprenentatge basat amb projecte dut a terme amb els seus alumnes.

Aquesta escola és una escola rural d'una comunitat Chorti, aprenen una mica la seva llengua i la numeració maya, tanmateix no poden tenir una conversa en Chorti, a Hondures el Chortí és una llengua morta.
El porvenir II, malgrat ser una comunitat rural i força allunyada 1h 30 en 4x4 des de Copan Ruinas,  les nenes i nens de l'escola estaven contents i exterioritzaven la seva alegria, jugaven enre ells i amb nosaltres.

Una cosa que ens ha sobtat és que a l'hora del dinar un gran grup de nens s'ha quedat a l'escola i no han anat cap a casa i ens han explicat que això era degut a que moltes famílies només podien donar dos apats al dia als nens així que es quedaven a l'escola.

Quan els arriba menjar de donacions o del govern i poden cuinar,  amb l'ajuda de les mares o amb l' hornilla  que tenen a l'escola, hi ha nens que s'emporten el plat a casa per compartir-lo amb els seus germans petits. Quan sents això el cor se t'encongeix però així es la vida aquí. Nens amb problemes d'Higiene bucal, mal nutrits, amb paràsits intestinals, però que van feliços a l'escola on són 40 per classe amb una mestre, tres cursos, sense gaires recursos, una bombeta per aula per què quan s'espatllen no hi ha presupost.

Quan acaba l'escola retornen a casa seva per camins de terra enfangats  entre bananos i plantes que farien la delicia de qualsevol viatger.

PD Avui hem estat tot el matí amb la Yoana i els seus alumnes i els hi hem pogut portar una mica de material, això et fa sentir com un papa noel:  llibretes pels alumnes unes 70, papers Din3  per que puguin decorar l'aula i fer resums, uns 25 raspalls de dents, Els hi hem fet la proposta de fer un programa d'higiéne bucal, que els hi portariem tants respalls com alumnes i pasta de dents. També els hi hem portat unes llibretes de pentagrama i uns llibrets per aprendre a tocar la flauta, unes flautes ( 3 flautes d ex alumnes de CASP )  i el hi hem fet una petita classe, M Jesús Culleré et demano disculpes per haver perpetrat una clase de música. Els hi hem portat unes galetes  per demanar-ls hi disculpes pel dia que els haviem fallat, ens esperaven i ens havien preparat tot de menjar.