Botas de Hule, viatge a la Mosquitia II part

Allí donde fueres haz lo que vieres.
Finalment ja haviem arribat a las Marias, teniem habitació i menjar, us passo les fotos de l'interior de l'habitació de les nostres vistes, del menjador i la cuina. La part gore de les letrines ens l'estalviarem

Després del dia gris i plujós de camí a les Maries el sol començava a sortir així que necessitavem una bona dutxa, dutxa?. Aquí no hi ha dutxes si teniu tot un riu aquí davant, així que a banyar-se a l riu amb els nens, anar a pescar el dinar i després la tan desitjada dutxa per a continuació tornar-se a banyar al riu

Que agradable que era anar passejant per la sorra i entre la gespa que hi havia amb les nostres sandalies mentres notavem el lleuger fregament de les fulletes mullades per sobre els peus, si que a vegades els bassals amb fang feien una mica més incòmode el caminar però nosaltres no sabiem que al cap d'una setmana estariem amb tots els camals i l'entrecuix ple de picades.(més tard vàrem descobrir que eren picades d'un àcar anomenat coloradilla i que s'evita anant amb botes d'Hule)

L'estada a les Maries era tot un relax, no hi havia res a fer apart d'anar al culto, així que intentavem fer una cosa diferent cada dos dies, un dia vàrem voler fer una excursió per la selva i ens van dir que necesitavem botes d'Hule, "pensament de l'Àlex", ens volen timar com que sóm turistes volen que comprem botes....si ja tenim trequings no serà tan. Al final ens vàrem posar les botes que ens havien aconseguit i a caminar enmig dels renecs de l'Àlex perque li anaven petites (finalment el record de la sortida per l'Àlex ha sigut una ungla negra) desafortunadament l'única que no va tenir botes va ser l'Alba

Quan vam començar a caminar vàrem entendre que les botes eren imprescindibles per anar per aquelles terres a part de que ens protegien de la coloradilla, que quan acabes de caminar són molt fàcilment netejables, la quantitat de fang era increible. .

Excursió a la cabana del pico Dama

La primera part del camí cap el pico Dama va ser amb barca, després vàrem creuar una finca la de los Idems caminant  enmig de palmeres de guineos. Desaforunadament per nosaltres en aquell moment es va posar a ploure fort i ens mullaven, però per què patiu si teniu fulles de guineo, dit i fet vam construir uns bonics paraigües per protegir-nos de la pluja. Ells no es preocupen gaire de mullar-se ja s'assecaran quan surti el sol.

 Quan vàrem deixar la finca enrera vàrem començar a remontar un riuet

Per finalment entrar a la part més selvatica, pel camí ens vàren anar explicant diferents plantes de la selva, una que ens va encantar va ser una liana que s'utilliza per veure aigua, es talla per baix, no passa res, es talla per dalt i comença a sortir un rajolí d'aigua molt pura, almenys això ens vàrem creure.

  A la segona part ens vàren explicar algunes plantes medicinals que ja no recordo i ens van ensenyar alguns bitxos que si utilitzes botes d'Hule es fa més difícil la picada de serps i aranyes

 Sense assolir el nostre objectiu vàrem fer mitja volta i ens en vam tornar cap a la barca i després a les Maries altre cop

 Com no pot ser d'una altre manera amb uns quants crits a les nostres filles per que són unes vagues i no van voler continuar caminant més estona cap amunt però quan creixin no sabem si recordaran els crits dels pares i lo bonic de l'experiència que van viure