Aquesta arribada tan esperada, que alhora anunciava el final de l'aventura, va estar plena de sentiments contradictores: alegria pel retrobament amb els amics de la gran familia, tristor per la proximitat del final del projecte i partida cap a casa...presses per fer les maletes, el traspàs als nous voluntaris que havien arribat la nit abans a la nostra partida...
La última nit a la casa va ser molt bonica. Durant tot el dia vam estar amb els nostres amics visitant i al arribar a la casa, les noies ens havien preparat una sorpresa. Una mena de festa a la sala d'estudis que estava decorada amb posters i el terra, com sempre es fa a totes les celebracions, ple de fulles de pi. També havien vingut alguns nens de comunitats com l'Alberto amb els que haviem fet el projecte de Manos Unidas i alguns professors com en Manuel i la Yolani on s'havia obert un nou centre de maestro en casa a principis de 2019.
les nenes van anant sortint una per una i van explicar davant de tothom el que havia estar per elles la nostra estada a la casa. Encara recordo a la Berta plorar d'emoció i dir que ella havia de tornar tard o d'hora a Copan.
Va ser un comiat molt, molt emotiu i bonic.
Ja fa més de dos mesos que hem tornat a casa i sembla que hem despertat d'un somni, un somni irreal que ens ha colpit i ens ha deixat empremta al nostre cor i al nostre dia a dia.
Des de Sant Cugat, des de la distància, tot es veu amb altres ulls. Queden els bons records i l'alegria i satisfacció haver-ho fet, de que afortunadament no ens ha passat res ni ens hem posat malalts...
Ens queda però una sensació d'haver abandonat a les nenes populorum a quatre mesos d'acabar el curs, d'haver-es deixat soles. Elles no ens ho retreuran, ja en tenim prou nosaltres per fer-ho.
Només tenim paraules d'agraiment cap a les noies populorum de Copan i cap a tot@s aquelles persones del projecte que ens han acompanyat i que ens han ajudat durant aquest temps. Hem aprés molt i hem madurat també.
Estem contents de tornar a casa, d'estar amb la familia, els amics, els companys de feina, els veïns. Tot i que encara estem aterrant, tenim la sensació que tothom ens ho està posant tot molt fàcil.
Gracies a tots!
P.D. Estem tranquils perque l'Andreu i l'Oriol estan a punt de volar cap a Hondures i acompanyaran a les noies populorum fins que es graduin dintre de dos anys. Molt bona sort i disfruteu fent camí!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada