Canvi d'escola

Pensament

Ens n’anem a Hondures a una zona rural i les nostres filles aniran a l’escola de la comunitat, podrem parlar amb les famílies i implicarnos a l’escola.

Realitat dels Pares

Els pares no parlen amb nosaltres perquè no porten els seus fills a l’escola ni els van a recollir, a més a més ells ja tenen uns consells de classe i ja estan organitzats a la seva manera i nosaltres som un element exòtic.

Després de més d’un més de portar a les nenes cada dia pel mateix camí, ja hi ha alguna mare que també els porta i ens creuem i ens diem hola Buenos días.

Realitat de les filles

La Berta

Pare, les mestres només ens fan copiar, Mare, per què haig de copiar aquests passatges de la Biblia si no entenc res? Pare, per què no ens expliquen les coses, tot és molt difícil i ningú pregunta, hi ha dies que voldria plorar, m’aguanto per què no em diguin res.
Per què els nens no estalvien i sempre estan comprant menjar als venedors ambulants, Mare qui t’acompanyará a l’escola a portar el menjar? no vindrà el pare oi?, es que no venen els pares pel menjar.

Aquí els nens són molt masclistes no ens deixen jugar amb ells. Pare, oi que a Catalunya van venir professors a ensenyar-vos a ensenyar diferent, per què no ho fas tu amb els mestres d’aquí?... Podriem estar fent un recull de les reflexions que ens ha estat fent la nostra filla durant un més acadèmic.

Alba

La mestra m’ha dit que haig de fer això per què sinó no podré jugar l’estona de recreo, Pare jo no utilitzo el nostre got, bec amb el de la classe ( 1 setmana i mitja amb diarrees fins que vam descobrir-ho) Pare jo no faig caca als lavabos, estan molt bruts, la nostra mestra sempre se’n va a l’altre classe per parlar amb la seva companya... però malgrat aquestes coses l’Alba anava contenta a l’escola i havia aprés disciplina, feia cada dia la seva feina, treballava força i ha millorat molt la seva caligrafia i s’ha relacionat molt bé amb les nenes de l’escola però sempre ens deia

Pares jo no vull fer dos cops segon, quan acabi primer, ja està.

Els mestres de l’escola 

Primer de tot agraïr la tasca i acompanyament que han fet a les nostres filles, tenen més de 35 nens per aula en alguns casos de dos o tres cursos diferents els hi arriben a mig curs dues nenes que funcionen diferent  i mai ens van posar cap problema.

Les dues mestres responsables la Marcela i la Carolina estaven contents amb l’adaptació de les nenes, la Berta sobretot ajudava a la participació i als temes de génere, l' Alba es relacionava amb tothom i jugava i ja tenia algunes bones amigues

Dilema dels pares.

Vivint en una casa on el pressupost per menjar és d 0,5 €/persona al dia, la fruita de la setmana: 1 piña per exemple, la mengem triturada i barrejada amb aigua així podem menjar-ne els 15 de la casa i per sort tenim l’ajuda humanitaria per què.( un quilo d’arros val 1,2 €, un litre de llet 0,9 € i un quilo de pollastre congelat 2,5 € , una piña 1,5 €) Podem portar les nostres filles a una escola com a la Mayatan,?

Vam anar a parlar amb la directora i ens va explicar que el 40 % dels alumnes eren becats, que més de la meitat del professorat era voluntaris canadencs i que no rebien cap salari, això nenetjava una mica les nostres consciències.

Teníem present que les nenes havíen de passar un any escolaritzant-se a Copán i que l’opció del voluntariat l'havíem fet els pares, ens vam decidir a canviar les nenes d’escola no sense abans tenir entre nosaltres disparitat de criteris i sabent que preníem una decisió molt ràpida i marcada per diferents estats emocionals dels pares i fills i sabent que possiblement amb una mica més de temps s’haurien integrat millor. Però llavors entrarien a l’altre escola amb el curs començat

Al final decisió presa decisió correcte que no vol dir fàcil, la col·lecció de cotxes a l’entrada de l’escola casi sembla els Jesuïtes de Sant Ignasi o alguna escola privada de Sant Cugat

Així que les nostres filles aprendran anglès a Hondures.

Una abraçada i fins el proper que tenim moltes coses per explicar, activitats que hem dut a terme en aquests 20 darrers dies que ens han deixat amb molt bon gust de boca.

PD:La mensualitat són 120 € al mes, però per aquí són molt diners.