No a l'avortament Masculí

No a l’avortament masculí.

Avortament masculí, fa temps que vaig sentir aquest terme en una noticia del parlament suec que em va semblar interessant però no hi vaig fer molt més cas fins que fa uns dies xerrant amb una psicòloga d’ACOES em parlava del concepte d'avort masculí, em va deixar sorprès.

A Hondures com en molts altres països llatinoamericans l'avortament és un delicte perseguit amb penes de presó El discurs feminista sempre ha fet gravitar tota la discussió sobre l interrupció de la gestació en l’òrbita de l’autonomia de la dona, famosos els lemes Nosaltres parim, nosaltres decidim però com a home que considera que la paritat va molt més enllà de compartir la criança i que el lligam emocional amb el futur nadó s’ha d'anar creant durant la gestació penso que hi pot haver una relació emocional de molts homes amb un possible embrió.

És evident que la càrrega emocional, corporal, afectiva està completament desplaçada vers la dona, quí històricament ha hagut d’assumir la càrrega de l’ embaràs, la criança i les conseqüències que se’n deriven, i que en la gran majoria de societats qui decideix i legislar sobre aquests temes són homes sense escoltar les dones, malgrat tot això, penso que és important reflexionar sobre el rol de l’home en els processos d’interrupció de l’embaràs. 

Si l’aproximació feminista a la interrupció de l'embaràs actual ens està portant a un carreró sense sortida i a un cert nivell d’involució al meu entendre, podría ser interessant plantejar-se una nova perspectiva quin és el rol de l’home en aquest procediment i la reflexió del feminisme Hondureny em va fer pensar.

A Honduras com que les dones no poden interrompre l'embaràs Els homes no poden negar-se a reconèixer un fill, estan obligats per llei a fer-se la prova de paternitat, pagar-la si surt positiva i assumir la pensió per l’infant, No es pot interrompre la gestació però els dos progenitors assumeixen la responsabilitat i per l’altre banda els liberals suecs que es plantejaven a l’inrevés, l’avort masculí que els homes poguessin renunciar a la paternitat abans de les 18 setmanes si les dones no volguessin interrompre l'embaràs i ells volguessin desvincular-se del procés i que el nascut no tingués dret a conèixer el seu progenitor masculí.

Per poder generar-se un embrió de forma natural es necessiten dos progenitors, malgrat que la intervenció de l’home és molt breu, molt més breu de la que els mateixos homes voldrien reconèixer quina capacitat d’intervenció i de responsabilitat han d’assumir els homes, se’n poden deslliurar.

El coneixement, la informació son protegides per figures legals per que es consideren rellevants, i l’home aporta gran part de la informació per generar un embrió,. Quina vehiculació moral, legal, afectiva hi te, quin grau d'influència pot tenir l home en la decisió de la dona d’interrompre o no l'embaràs.?

No tinc cap solució però considero que s’hauria de reflexionar una mica més sobre el tema i analitzar l’espai de comunicació de diàleg en aquest tipus de decisió, la dona hauria de comunicar a l’home que vol interrompre un embaràs, l’home es pot desvincular del futur subjecte malgrat que la dona no ho vulgui, Nosaltres parim, nosaltres decidim no és potser un lema excloent cap a una gran part de la humanitat? ,

És curiós, durant la gestació, l’embrió, el fetus, el nadó son part del cos de la dona però a partir del moment que es pareix la responsabilitat és compartida. L’home no pot decidir sobre el futur però n’ha d’assumir les conseqüències a un nivell teòric, malgrat que la realitat és molt diferent .Algun dia espero que els sentiments, creences o conviccions dels homes s’hauran de tenir presents en els processos d’interrupció o no interrupció de l'embaràs, les decisions de les dones porten actualment a alguns homes a una situació d’indefensió però aquí també hi intervé un tercer element, el futur subjecte, que ha de tenir dret a conèixer els seus progenitors?

PD: Intel·lectualment parlant, la vida a la Populorum és inexistent i la conversa va despertar altre cop activitat dins meu cap i per això m’he animat a escriure per que no sigui flor d’una hora però més com a divertimento. Molt bona nit